lunes, 16 de junio de 2008
domingo, 15 de junio de 2008
miércoles, 11 de junio de 2008
martes, 10 de junio de 2008
Ciència ficció - Superheroes & Company
Matrix
Superman
Spiderman
Hulk
Los 4 fantásticos
Batman
Iron Man
Ultimate Alliance
X-Man
Ghost Rider
Cat Woman
Superman
Spiderman
Hulk
Los 4 fantásticos
Batman
Iron Man
Ultimate Alliance
X-Man
Ghost Rider
Cat Woman
lunes, 9 de junio de 2008
Llistat de Pelicules Ciencia Ficció - Segle XX
Viaje a la Luna (1902), de George Méliès
Aelita (1924), de Yakov Protazanov
Metrópolis (1926), de Fritz Lang
La mujer en la Luna (1929), de Fritz Lang
El doctor Frankenstein (1931), de James Whale
La vida futura (1936), de W. C. Menzies
Ultimátum a la Tierra (1951), de Robert Wise
Cuando los mundos chocan (1951), de Rudolph Maté
La guerra de los mundos (1953), de Byron Haskin
El planeta prohibido (1956), de Fred M. Wilcox
La invasión de los ladrones de cuerpos (1956), de Don Siegel
Fahrenheit 451 (1966), de François Truffaut
Viaje alucinante (1966), de Richard Fleischer
Star Trek (1966-1968), de Gene Roddenberry
2001: Una odisea del espacio (1968), de Stanley Kubrick
Invasión (1969), de Hugo Santiago Muchnik
La amenaza de Andrómeda (1971), de Robert Wise
THX 1138 (1971), de George Lucas
La naranja mecánica (1971), de Stanley Kubrick
Solaris (1972), de Andrei Tarkovsky
Espacio 1999 (1975), de Charles Crichton
La fuga de Logan (1976), de Michael Anderson
Encuentros en la tercera fase (1977), de Steven Spielberg
La Guerra de las Galaxias (1977), de George Lucas
Superman (1978), de Richard Donner
Battlestar Galactica (1978), de Glen A. Larson
Investigación O.V.N.I. (Proyecto U.F.O.) (1979), de Jack Webb
Alien, el octavo pasajero (1979), de Ridley Scott
Moonraker(1979), de Lewis Gilbert
Cromosoma 3 (1979), de David Cronenberg
Crónicas marcianas (1980), de Michael Anderson
La fuga de Logan (1982), de William F. Nolan y George Clayton Johnson
E.T.: El extraterrestre (1982), de Steven Spielberg
Blade Runner (1982), de Ridley Scott
Terminator (1984), de James Cameron
Dune (1984), de David Lynch
Regreso al futuro / Volver al futuro (1985), de Robert Zemeckis
La mosca (1986), de David Cronenberg
RoboCop (1987), de Paul Verhoeven
Star Trek, The Next Generation (1987-1993), de Gene Roddenberry
Akira (1989), de Katsuhiro Otomo
Desafío Total / El vengador del futuro (1990), de Paul Verhoeven
Neon Genesis Evangelion (1995-1996) de Hideaki Anno
Ghost in the Shell (1995), de Mamoru Oshii
Doce Monos (1995), de Terry Gilliam
Contact (1997), de Robert Zemeckis
Gattaca (1997), de Andrew Niccol
Dark City (1998), de Alex Proyas
Nivel 13 (1999), de Josef Rusnak
The Matrix (1999), de los hermanos Larry y Andy Wachowski
Titan A.E. (2000), de Don Bluth y Gary Goldman.
Inteligencia Artificial (2001), de Steven Spielberg, co-guionista Stanley Kubrick
Minority Report (2002), de Steven Spielberg
Solaris (2003), de Steven Soderbergh
Paycheck (2003), de John Woo
unhabited planet survival (2003), de Yano Yuichiro
Yo, Robot (2004), de Alex Proyas
La guerra de los mundos (2005), de Steven Spielberg
Children of Men (Niños del Hombre o Hijos de los Hombres de acuerdo al país) (2006),
de Alfonso Cuarón
Una mirada en la oscuridad (2006), de Richard Linklater
Déjà Vu (2006), de Tony Scott
Next (2007), de Lee Tamahori
Invasión (2007), de Oliver Hirschbiegel
Soy Leyenda (2007), de Francis Lawrence
Aelita (1924), de Yakov Protazanov
Metrópolis (1926), de Fritz Lang
La mujer en la Luna (1929), de Fritz Lang
El doctor Frankenstein (1931), de James Whale
La vida futura (1936), de W. C. Menzies
Ultimátum a la Tierra (1951), de Robert Wise
Cuando los mundos chocan (1951), de Rudolph Maté
La guerra de los mundos (1953), de Byron Haskin
El planeta prohibido (1956), de Fred M. Wilcox
La invasión de los ladrones de cuerpos (1956), de Don Siegel
Fahrenheit 451 (1966), de François Truffaut
Viaje alucinante (1966), de Richard Fleischer
Star Trek (1966-1968), de Gene Roddenberry
2001: Una odisea del espacio (1968), de Stanley Kubrick
Invasión (1969), de Hugo Santiago Muchnik
La amenaza de Andrómeda (1971), de Robert Wise
THX 1138 (1971), de George Lucas
La naranja mecánica (1971), de Stanley Kubrick
Solaris (1972), de Andrei Tarkovsky
Espacio 1999 (1975), de Charles Crichton
La fuga de Logan (1976), de Michael Anderson
Encuentros en la tercera fase (1977), de Steven Spielberg
La Guerra de las Galaxias (1977), de George Lucas
Superman (1978), de Richard Donner
Battlestar Galactica (1978), de Glen A. Larson
Investigación O.V.N.I. (Proyecto U.F.O.) (1979), de Jack Webb
Alien, el octavo pasajero (1979), de Ridley Scott
Moonraker(1979), de Lewis Gilbert
Cromosoma 3 (1979), de David Cronenberg
Crónicas marcianas (1980), de Michael Anderson
La fuga de Logan (1982), de William F. Nolan y George Clayton Johnson
E.T.: El extraterrestre (1982), de Steven Spielberg
Blade Runner (1982), de Ridley Scott
Terminator (1984), de James Cameron
Dune (1984), de David Lynch
Regreso al futuro / Volver al futuro (1985), de Robert Zemeckis
La mosca (1986), de David Cronenberg
RoboCop (1987), de Paul Verhoeven
Star Trek, The Next Generation (1987-1993), de Gene Roddenberry
Akira (1989), de Katsuhiro Otomo
Desafío Total / El vengador del futuro (1990), de Paul Verhoeven
Neon Genesis Evangelion (1995-1996) de Hideaki Anno
Ghost in the Shell (1995), de Mamoru Oshii
Doce Monos (1995), de Terry Gilliam
Contact (1997), de Robert Zemeckis
Gattaca (1997), de Andrew Niccol
Dark City (1998), de Alex Proyas
Nivel 13 (1999), de Josef Rusnak
The Matrix (1999), de los hermanos Larry y Andy Wachowski
Titan A.E. (2000), de Don Bluth y Gary Goldman.
Inteligencia Artificial (2001), de Steven Spielberg, co-guionista Stanley Kubrick
Minority Report (2002), de Steven Spielberg
Solaris (2003), de Steven Soderbergh
Paycheck (2003), de John Woo
unhabited planet survival (2003), de Yano Yuichiro
Yo, Robot (2004), de Alex Proyas
La guerra de los mundos (2005), de Steven Spielberg
Children of Men (Niños del Hombre o Hijos de los Hombres de acuerdo al país) (2006),
de Alfonso Cuarón
Una mirada en la oscuridad (2006), de Richard Linklater
Déjà Vu (2006), de Tony Scott
Next (2007), de Lee Tamahori
Invasión (2007), de Oliver Hirschbiegel
Soy Leyenda (2007), de Francis Lawrence
Treball de la película Madagascar
Madagascar (2005) Direcció: Conrad Vernon, Eric Darnell, Tom McGrath
Música: Hans Zimmer (Zooster’s Breakout )
Música: original, incidental, empàtica, tema principal,.
Funcionalitat: acompanya les accions en les qual les personatges estan implicats creant l’atmosfera del film. Actua com un personatge més que està present amb la resta del grup dins aquesta seqüència de persecució.
Grau de sincronia: 4 accents musicals.(a cada escena la música varia)
Sentit anímic: :)
Instrumentació: Violí 1, Violí 2, Violí 3, Violes, Violoncel, Contrabaix, Percussió, Timpà.
Música: Hans Zimmer (Zooster’s Breakout )
Música: original, incidental, empàtica, tema principal,.
Funcionalitat: acompanya les accions en les qual les personatges estan implicats creant l’atmosfera del film. Actua com un personatge més que està present amb la resta del grup dins aquesta seqüència de persecució.
Grau de sincronia: 4 accents musicals.(a cada escena la música varia)
Sentit anímic: :)
Instrumentació: Violí 1, Violí 2, Violí 3, Violes, Violoncel, Contrabaix, Percussió, Timpà.
Música als Videojocs
La música de videojuegos, en particular desde comienzos del siglo XXI, puede ser considerada como un género musical por derecho propio, principalmente por tratarse en su mayor parte de música programada, a diferencia de la música grabada en estudio o interpretada en directo.
Música als Espots Publicitaris
Los publicistas utilizan varias técnicas reconocibles para convencer mejor al público de que compre un producto. La música es una de las más habituales:
Una vez el producto es utilizado extensamente, los publicistas esperan convencer a compradores potenciales haciéndoles tararear algún estribillo. La música puede estar compuesta expresamente para un anuncio o utilizar una melodía conocida tanto en su versión original como adaptada para la ocasión. Algunas melodías insertadas en anuncios han llegado a ser tan populares que han conseguido lanzar al estrellato a sus autores. Una práctica que se ha utilizado con éxito en los últimos años es la inclusión en un anuncio de un tema que no se ha lanzado oficialmente al mercado. De este modo, el autor obtiene difunde su canción que alcanza notoriedad de forma "gratuita", mientras que el publicista se beneficiará de la asociación posterior que hagan los consumidores con el producto cuando oigan el tema de su propio intérprete.
Una vez el producto es utilizado extensamente, los publicistas esperan convencer a compradores potenciales haciéndoles tararear algún estribillo. La música puede estar compuesta expresamente para un anuncio o utilizar una melodía conocida tanto en su versión original como adaptada para la ocasión. Algunas melodías insertadas en anuncios han llegado a ser tan populares que han conseguido lanzar al estrellato a sus autores. Una práctica que se ha utilizado con éxito en los últimos años es la inclusión en un anuncio de un tema que no se ha lanzado oficialmente al mercado. De este modo, el autor obtiene difunde su canción que alcanza notoriedad de forma "gratuita", mientras que el publicista se beneficiará de la asociación posterior que hagan los consumidores con el producto cuando oigan el tema de su propio intérprete.
E.T. el extraterrestre - Ciencia Ficció
E.T., el extraterrestre es un filme de ciencia ficción de 1982, dirigido por Steven Spielberg. El realizador se apartó de las historias habituales sobre alienígenas. Mostraba a un extraterrestre vulnerable y simpático, en clave infantil. Spielberg confeccionó la historia tal y como la imaginó durante su infancia.
sábado, 7 de junio de 2008
jueves, 5 de junio de 2008
miércoles, 4 de junio de 2008
Blade Runner
La película describe un futuro en el que seres fabricados a través de la ingeniería genética, a los que se denomina replicantes, son empleados en trabajos peligrosos y como esclavos en las "colonias exteriores" de la Tierra. Estos replicantes, fabricados por Tyrell Corporation para ser "más humanos que los humanos" -especialmente los modelos Nexus-6- se asemejan físicamente a los humanos (aunque tienen una mayor agilidad y fuerza física) pero carecen de la misma respuesta emocional y de empatía. Los replicantes fueron declarados ilegales en el planeta Tierra tras un sangriento motín. Un cuerpo especial de la policía — los blade runners — se encarga de rastrear y matar a los replicantes fugitivos que se encuentran en la Tierra. Con un grupo de replicantes particularmente brutal y hábil suelto en Los Ángeles, un dubitativo Deckard es invocado desde su semirretiro para que use algo de "la vieja magia blade runner".
Star Trek, The Next Generation
Star Trek es una saga de series de televisión y películas de ciencia ficción. Se inició en 1966 y actualmente se compone de 6 series de televisión y 10 películas, siendo la segunda saga de ciencia ficción más larga que ha existido en la historia de la televisión ("Dr. Who" ocupa el primer lugar) y del cine.
martes, 3 de junio de 2008
Déjà Vu es un thriller de ciencia-ficción haciendo alusión al título de dos películas, una película estadounidense dirigida por Tony Scott del año 2006 y la otra dirigida por Henry Jaglom del año 1997 y protagonizada, entre otros, por Vanessa Redgrave. Las líneas que siguen hacen referencia a la pelicula de Tony Scott.
Jo, robot
La historia comienza con el presunto suicidio de Alfred J. Lanning, ingeniero diseñador de robots y co-fundador de la compañía, creador del modelo NS-5 y amigo de Spooner. Esto hace sospechar al detective, quien entrará en contacto con Susan Calvin, robopsicóloga jefe de la empresa, la cual no cesará de repetirle que un robot, como implica su programación, no puede matar ni permitir que un hombre muera.
La extraña actitud independiente del robot NS5 al que Lanning llamaba Sonny hace sospechar al detective Spooner, quien siente aumentar su desconfianza hacia todo robot. El ataque que sufre a manos de un grupo de robots no hace más que confirmar su odio y desconfianza hacia todos lo autómatas.
inteligencia artificial
Un nuevo modelo de robot con forma de niño, se crea buscando un nuevo nicho de mercado, el de sustituir a los hijos, ya que en el futuro ficticio que plantea la película, por problemas como la superpoblación se restringe el número de hijos. Y el robot protagonista de la película que es el primer prototipo de esta nueva línea de robots, intenta convertirse en un ser humano.
La Guerra de los Mundos
Ray Ferrier (Tom Cruise), es sorprendido por una tormenta que inutiliza los aparatos electrónicos, cuando descubra que la razón del fenómeno son los preparativos de un ataque extraterrestre, hará lo posible por mantener a salvo a sus hijos; el adolescente Robbie (Justin Chatwin) y la pequeña Rachel (Dakota Fanning).
2001: Una Odisea en el Espai
Un monolito negro aparece repentinamente en la Tierra de hace tres millones de años, cuando los primeros homínidos empezaban su largo viaje hacia la autoconsciencia, y les afecta de alguna forma profunda e indefinible. El mismo monolito (o una réplica similar) es encontrado en 2001 en la Luna. De una geometría perfecta, el artefacto, de evidente origen inteligente, rechaza todos los intentos humanos para acceder a sus secretos. De repente, envía una señal a Saturno, donde se encuentra en órbita otra réplica del monolito, pero ésta resulta ser de un tamaño mucho mayor. La nave Discovery, tripulada entre otros por David Bowman y Frank Poole, con el supercomputador HAL 9000 controlando todos los sistemas, es enviada a Saturno en una misión de exploración (v. 2001: Una Odisea Espacial para más detalles sobre el argumento)
El relato corto "El Centinela" se transformó y ganó complejidad. El observatorio lunar, que en el relato original tenía forma de pirámide, se convirtió en el famoso Monolito de Tycho (TMA-1), y se añadió otro Monolito, que visitaba la Tierra en épocas prehistóricas y daba un empujón evolutivo a la especie más prometedora del planeta hace cuatro mil millones de años.
De esta idea nació 2001: Una Odisea Espacial, una de las películas de ciencia ficción más notables de la historia (a pesar de que también cuenta con numerosos detractores) por su contenido filosófico, por su rigor científico y por sus efectos especiales (nunca vistos en la época de su estreno, previo a la llegada del hombre a la Luna, y que siguen conservando su solvencia incluso hoy en día)
La novela y el guión cinematográfico se desarrollaron en paralelo, influyéndose mutuamente, y, aunque en lo fundamental resultan consistentes, también contienen importantes diferencias. La más notable es que la misión Discovery, en la novela, se dirige a Saturno y a su satélite Japeto, mientras que en la película se trata de Júpiter y su satélite Europa (para más detalles, v. 2001: Una Odisea Espacial)
Cinema de ciència ficció - 2001: una odissea de l'espai
2001: una odissea de l'espai és una pel·lícula de ciència ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke. La pel·lícula tracta amb diferents elements de l'evolució humana, la tecnologia, la intel·ligència artificial i la vida extraterrestre. Cal destacar-ne el realisme científic, de l'ús per primer cop de molts efectes especials, una fotografia surrealista i a voltes ambigua, l'ús del so en lloc de tècniques narratives tradicionals i un ús mínim del diàleg.
Tot i que en el moment de la seva estrena, la crítica a 2001: Una odissea a l'espai no va especialment calorosa, avui en dia aquesta pel·lícula es reconeix, tant per l'audiència com per la crítica, com una de les millors de la història. Va ser nomenada per a quatre Òscars, i en va rebre un pels seus efectes visuals.
Tot i que en el moment de la seva estrena, la crítica a 2001: Una odissea a l'espai no va especialment calorosa, avui en dia aquesta pel·lícula es reconeix, tant per l'audiència com per la crítica, com una de les millors de la història. Va ser nomenada per a quatre Òscars, i en va rebre un pels seus efectes visuals.
Ciència ficció (3)
La ciència-ficció és un gènere de ficció molt ampli on els relats sovint ens presenten l'impacte d'avanços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles. Com acostuma a passar amb altres gèneres, la ciència-ficció pot incorporar tot tipus de característiques d'altres disciplines. Si hem de buscar allò que la fa diferent dels altres i la constitueix com a quelcom a part, això seria l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper. Això, òbviament, requereix una anàlisi de la situació inicial de la qual es parteix, i una reflexió sobre la possible evolució de les coses. Es podria dir que el que la diferencia del gènere de fantasia és que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, mentre que en la ciència-ficció es tendeix a canviar-ne un, i fer una hipòtesi de com seria amb aquest factor diferent. Si haguéssim de definir aquest gènere amb una pregunta, aquesta seria: què passaria si...?
El seu nom deriva d'una traducció incorrecta del terme en anglès, ja que la traducció correcta seria ficció científica. Si bé molts experts opinen que hauria d'utilitzar-se aquesta última, no obstant això s'utilitza la primera forma quasi en exclusiu.
El seu nom deriva d'una traducció incorrecta del terme en anglès, ja que la traducció correcta seria ficció científica. Si bé molts experts opinen que hauria d'utilitzar-se aquesta última, no obstant això s'utilitza la primera forma quasi en exclusiu.
ciència ficció-Strar Wars
Star Wars, conocida en español como "La Guerra de las Galaxias", es una saga de películas de ciencia ficción creada por el guionista, productor y director George Lucas.
Aunque la mayoría de la gente considera a Star Wars como ciencia ficción, George Lucas ha declarado en numerosas ocasiones que estas películas no son de "ciencia ficción", principalmente porque la tecnología que muestra no tiene base científica. Así, serían de "aventura épica fantástica".
Cinema de ciencia ficció (2) definició
Els seus límits es confonen sovint amb els del cinema fantàstic i el cinema de terror, i alguns dels seus productes poden arribar a ésser inclosos en qualsevol dels dos apartats. Les possibilitats tècniques i mecàniques del cinema semblaven especialment aptes per a traduir les imaginacions del món de la literatura. De manera general, el cinema de ciència-ficció tendeix a presentar-se com un tipus de faula moral, que en alguns casos aconsegueix una categoria filosòfica.
De manera general, el cinema de ciència-ficció tendeix a presentar-se com un tipus de faula moral, que en alguns casos aconsegueix una categoria filosòfica. També en línies generals, ofereix una visió negativa del futur (distopia), la qual cosa ha fet entendre als especialistes que, a través d'aquest tipus de produccions, l'espectador intenta conciliar els temors que l'assalten davant de troballes científiques que li resulten de difícil comprensió.
Una de les figures més tòpiques de la ficció especulativa és el científic boig: un investigador molt competent, que descobreix algun mecanisme o fenomen d'enorme poder, encara que aquest fet sigui capaç d'enterbolir la moral del científic, que llavors es converteix en un perill per a la humanitat. Des del doctor Frankenstein fins al genetista que dissenya els dinosaures de Parc Juràssic, aquest model de personatge marca l'evolució del gènere. Està molt proper al vell arquetip de l'orgull: la persona que per voler conèixer massa es creu un déu i llavors és castigada (mite que des de Prometeu i la Torre de Babel recorre totes les arts).
Una part essencial del gènere és l'univers inconegut, aleshores la ciència ficció posa l'espectador en contacte amb matèries vives procedents de l'espai exterior, amb habitants d'altres planetes i amb noves condicions de vida humana. Temes recurrents són les modificacions de la genètica, de les condicions d'espai-temps i la possibilitat de transcendir els límits de l'espècie (en pel·lícules que es barregen sovint amb les de superherois, on els protagonistes poden volar o mutar gràcies a experiments científics).
De manera general, el cinema de ciència-ficció tendeix a presentar-se com un tipus de faula moral, que en alguns casos aconsegueix una categoria filosòfica. També en línies generals, ofereix una visió negativa del futur (distopia), la qual cosa ha fet entendre als especialistes que, a través d'aquest tipus de produccions, l'espectador intenta conciliar els temors que l'assalten davant de troballes científiques que li resulten de difícil comprensió.
Una de les figures més tòpiques de la ficció especulativa és el científic boig: un investigador molt competent, que descobreix algun mecanisme o fenomen d'enorme poder, encara que aquest fet sigui capaç d'enterbolir la moral del científic, que llavors es converteix en un perill per a la humanitat. Des del doctor Frankenstein fins al genetista que dissenya els dinosaures de Parc Juràssic, aquest model de personatge marca l'evolució del gènere. Està molt proper al vell arquetip de l'orgull: la persona que per voler conèixer massa es creu un déu i llavors és castigada (mite que des de Prometeu i la Torre de Babel recorre totes les arts).
Una part essencial del gènere és l'univers inconegut, aleshores la ciència ficció posa l'espectador en contacte amb matèries vives procedents de l'espai exterior, amb habitants d'altres planetes i amb noves condicions de vida humana. Temes recurrents són les modificacions de la genètica, de les condicions d'espai-temps i la possibilitat de transcendir els límits de l'espècie (en pel·lícules que es barregen sovint amb les de superherois, on els protagonistes poden volar o mutar gràcies a experiments científics).
Cinema de ciencia ficció
El cinema de ciència-ficció és un gènere cinematogràfic que es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ciència i la tècnica. En aquesta línia hiperbòlica, el gènere conjectura sobre els temps venidors, encara que també suggereix la presència activa de vida extraterrestre i fins i tot idea possibilitats científiques inexplorades en el temps contemporani.
domingo, 1 de junio de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)