Alfred Argilés

Pelicula de Ciencia Ficció - Men in Black (Will Smith cantant)

2008-06-16T06:32:00.000-07:00

Películas clave del cine de ciencia-ficción

2008-06-16T06:30:00.000-07:00

Pelicula de Ciencia Ficció - Terminator

2008-06-16T06:29:00.001-07:00

Serie de ciència ficció - Doctor Who

2008-06-16T06:26:00.000-07:00

Anuncis de Ciencia Ficció - Citroen C4

2008-06-15T08:09:00.000-07:00

Serie de ciència ficció - Doraemon

2008-06-15T08:05:00.001-07:00

Serie de ciència ficció - Jimmy Neutron

2008-06-15T07:55:00.000-07:00

Serie de ciència ficció - Code Lyoko

2008-06-15T07:50:00.000-07:00

Cinema de ciència ficció - Speed Racer

2008-06-15T02:48:00.000-07:00

Cinema de ciència ficció - Los Increibles

2008-06-15T02:43:00.000-07:00

Exemple de Serie de Ciencia Ficció (3) - Digimon

2008-06-11T09:57:00.000-07:00

Exemple de Serie de Ciencia Ficció (2) - Pokemon

2008-06-11T09:56:00.000-07:00

Exemple de Serie de Ciencia Ficció - Dragon Ball Z

2008-06-11T09:53:00.000-07:00

Ciència ficció - Superheroes & Company

2008-06-10T12:46:00.001-07:00

Matrix

Superman

Spiderman

Hulk

Los 4 fantásticos

Batman

Iron Man

Ultimate Alliance

X-Man

Ghost Rider

Cat Woman

Aixo no es Ciencia Ficció

2008-06-10T12:41:00.001-07:00

Serie japonesa de Ciència Ficció i Dibuijos Animats - Kiteretsu

2008-06-10T12:24:00.000-07:00

La nova pelicula de Ciencia Ficció de Disney Pixar - Wall·e

2008-06-10T12:16:00.000-07:00

Ciencia Ficció amb Dibujos Animats - Robots

2008-06-10T12:09:00.000-07:00

Pelicula de Ciencia Ficció i Aventures- La Brújula Dorada

2008-06-10T08:58:00.001-07:00

Joc Ciencia Ficció (la música està molt be)

2008-06-10T00:52:00.000-07:00

Pelicules clau del cinema de Ciencia Ficció

2008-06-09T22:52:00.000-07:00

Llistat de Pelicules Ciencia Ficció - Segle XX

2008-06-09T22:45:00.000-07:00

Viaje a la Luna (1902), de George Méliès
Aelita (1924), de Yakov Protazanov

Metrópolis (1926), de Fritz Lang

La mujer en la Luna (1929), de Fritz Lang

El doctor Frankenstein (1931), de James Whale

La vida futura (1936), de W. C. Menzies

Ultimátum a la Tierra (1951), de Robert Wise

Cuando los mundos chocan (1951), de Rudolph Maté

La guerra de los mundos (1953), de Byron Haskin

El planeta prohibido (1956), de Fred M. Wilcox

La invasión de los ladrones de cuerpos (1956), de Don Siegel

Fahrenheit 451 (1966), de François Truffaut

Viaje alucinante (1966), de Richard Fleischer

Star Trek (1966-1968), de Gene Roddenberry

2001: Una odisea del espacio (1968), de Stanley Kubrick

Invasión (1969), de Hugo Santiago Muchnik

La amenaza de Andrómeda (1971), de Robert Wise

THX 1138 (1971), de George Lucas

La naranja mecánica (1971), de Stanley Kubrick

Solaris (1972), de Andrei Tarkovsky

Espacio 1999 (1975), de Charles Crichton

La fuga de Logan (1976), de Michael Anderson

Encuentros en la tercera fase (1977), de Steven Spielberg

La Guerra de las Galaxias (1977), de George Lucas

Superman (1978), de Richard Donner

Battlestar Galactica (1978), de Glen A. Larson

Investigación O.V.N.I. (Proyecto U.F.O.) (1979), de Jack Webb

Alien, el octavo pasajero (1979), de Ridley Scott

Moonraker(1979), de Lewis Gilbert

Cromosoma 3 (1979), de David Cronenberg

Crónicas marcianas (1980), de Michael Anderson

La fuga de Logan (1982), de William F. Nolan y George Clayton Johnson

E.T.: El extraterrestre (1982), de Steven Spielberg

Blade Runner (1982), de Ridley Scott

Terminator (1984), de James Cameron

Dune (1984), de David Lynch

Regreso al futuro / Volver al futuro (1985), de Robert Zemeckis

La mosca (1986), de David Cronenberg

RoboCop (1987), de Paul Verhoeven

Star Trek, The Next Generation (1987-1993), de Gene Roddenberry

Akira (1989), de Katsuhiro Otomo

Desafío Total / El vengador del futuro (1990), de Paul Verhoeven

Neon Genesis Evangelion (1995-1996) de Hideaki Anno

Ghost in the Shell (1995), de Mamoru Oshii

Doce Monos (1995), de Terry Gilliam

Contact (1997), de Robert Zemeckis

Gattaca (1997), de Andrew Niccol

Dark City (1998), de Alex Proyas

Nivel 13 (1999), de Josef Rusnak

The Matrix (1999), de los hermanos Larry y Andy Wachowski

Titan A.E. (2000), de Don Bluth y Gary Goldman.

Inteligencia Artificial (2001), de Steven Spielberg, co-guionista Stanley Kubrick

Minority Report (2002), de Steven Spielberg

Solaris (2003), de Steven Soderbergh

Paycheck (2003), de John Woo

unhabited planet survival (2003), de Yano Yuichiro

Yo, Robot (2004), de Alex Proyas

La guerra de los mundos (2005), de Steven Spielberg

Children of Men (Niños del Hombre o Hijos de los Hombres de acuerdo al país) (2006),
de Alfonso Cuarón

Una mirada en la oscuridad (2006), de Richard Linklater

Déjà Vu (2006), de Tony Scott

Next (2007), de Lee Tamahori

Invasión (2007), de Oliver Hirschbiegel

Soy Leyenda (2007), de Francis Lawrence

Música de videojoc

2008-06-09T12:11:00.000-07:00

Quadern TV

2008-06-09T12:08:00.000-07:00

Video de la pelicula treballada (Madagascar)

2008-06-09T12:06:00.001-07:00

Treball de la película Madagascar

2008-06-09T12:01:00.000-07:00

Madagascar (2005) Direcció: Conrad Vernon, Eric Darnell, Tom McGrath
Música: Hans Zimmer (Zooster’s Breakout )

Música: original, incidental, empàtica, tema principal,.

Funcionalitat: acompanya les accions en les qual les personatges estan implicats creant l’atmosfera del film. Actua com un personatge més que està present amb la resta del grup dins aquesta seqüència de persecució.

Grau de sincronia: 4 accents musicals.(a cada escena la música varia)

Sentit anímic: :)

Instrumentació: Violí 1, Violí 2, Violí 3, Violes, Violoncel, Contrabaix, Percussió, Timpà.

Exemple de música de videojocs - Grand Theft Auto San Andreas

2008-06-09T11:55:00.000-07:00

Exemple de música de videojocs - Ninja Gaiden 2

2008-06-09T11:53:00.001-07:00

Exemple de música de videojocs - Singstar

2008-06-09T11:49:00.000-07:00

Exemple de música de videojocs - Mario Galaxy

2008-06-09T11:43:00.000-07:00

Música als Videojocs

2008-06-09T08:59:00.001-07:00

La música de videojuegos, en particular desde comienzos del siglo XXI, puede ser considerada como un género musical por derecho propio, principalmente por tratarse en su mayor parte de música programada, a diferencia de la música grabada en estudio o interpretada en directo.

Exemple de música de videojocs - Kingdom Hearts

2008-06-09T08:57:00.000-07:00

Bon exemple de música publicitaria

2008-06-09T08:52:00.001-07:00

Música als Espots Publicitaris

2008-06-09T08:46:00.003-07:00

Los publicistas utilizan varias técnicas reconocibles para convencer mejor al público de que compre un producto. La música es una de las más habituales:

Una vez el producto es utilizado extensamente, los publicistas esperan convencer a compradores potenciales haciéndoles tararear algún estribillo. La música puede estar compuesta expresamente para un anuncio o utilizar una melodía conocida tanto en su versión original como adaptada para la ocasión. Algunas melodías insertadas en anuncios han llegado a ser tan populares que han conseguido lanzar al estrellato a sus autores. Una práctica que se ha utilizado con éxito en los últimos años es la inclusión en un anuncio de un tema que no se ha lanzado oficialmente al mercado. De este modo, el autor obtiene difunde su canción que alcanza notoriedad de forma "gratuita", mientras que el publicista se beneficiará de la asociación posterior que hagan los consumidores con el producto cuando oigan el tema de su propio intérprete.

E.T. el extraterrestre - Ciencia Ficció

2008-06-09T08:39:00.000-07:00

E.T., el extraterrestre es un filme de ciencia ficción de 1982, dirigido por Steven Spielberg. El realizador se apartó de las historias habituales sobre alienígenas. Mostraba a un extraterrestre vulnerable y simpático, en clave infantil. Spielberg confeccionó la historia tal y como la imaginó durante su infancia.

Tinc noves emioticones

2008-06-07T11:25:00.000-07:00

No volies emoticones???

2008-06-05T15:17:00.000-07:00

Gadget by LabPixies.com

Mission impossible 2

2008-06-05T09:37:00.000-07:00

Hans Zimmer - A Tribute to a Greatest Music (2)

2008-06-05T09:34:00.000-07:00

Hans Zimmer (Twister)

2008-06-05T09:28:00.001-07:00

Hans Zimmer (Piratas del Caribe) - i el fin del mundo

2008-06-05T09:18:00.000-07:00

Hans Zimmer (Piratas del Caribe) - i el cofre del hombre muerto

2008-06-05T09:17:00.000-07:00

Hans Zimmer (El Dorado)

2008-06-05T09:06:00.000-07:00

Electroplakton

2008-06-05T08:40:00.000-07:00

Hans Zimmer (The Rock)

2008-06-04T11:12:00.000-07:00

Hans Zimmer (King Arthur)

2008-06-04T11:06:00.000-07:00

Hans Zimmer (Cool runnings)

2008-06-04T11:01:00.000-07:00

Hans Zimmer (Pearl Harbor)

2008-06-04T10:57:00.000-07:00

Hans Zimmer (Backdraft)

2008-06-04T10:54:00.001-07:00

Blade Runner

2008-06-04T10:26:00.000-07:00

La película describe un futuro en el que seres fabricados a través de la ingeniería genética, a los que se denomina replicantes, son empleados en trabajos peligrosos y como esclavos en las "colonias exteriores" de la Tierra. Estos replicantes, fabricados por Tyrell Corporation para ser "más humanos que los humanos" -especialmente los modelos Nexus-6- se asemejan físicamente a los humanos (aunque tienen una mayor agilidad y fuerza física) pero carecen de la misma respuesta emocional y de empatía. Los replicantes fueron declarados ilegales en el planeta Tierra tras un sangriento motín. Un cuerpo especial de la policía — los blade runners — se encarga de rastrear y matar a los replicantes fugitivos que se encuentran en la Tierra. Con un grupo de replicantes particularmente brutal y hábil suelto en Los Ángeles, un dubitativo Deckard es invocado desde su semirretiro para que use algo de "la vieja magia blade runner".

Star Trek, The Next Generation

2008-06-04T10:21:00.000-07:00

Star Trek es una saga de series de televisión y películas de ciencia ficción. Se inició en 1966 y actualmente se compone de 6 series de televisión y 10 películas, siendo la segunda saga de ciencia ficción más larga que ha existido en la historia de la televisión ("Dr. Who" ocupa el primer lugar) y del cine.

2008-06-03T09:44:00.000-07:00

Déjà Vu es un thriller de ciencia-ficción haciendo alusión al título de dos películas, una película estadounidense dirigida por Tony Scott del año 2006 y la otra dirigida por Henry Jaglom del año 1997 y protagonizada, entre otros, por Vanessa Redgrave. Las líneas que siguen hacen referencia a la pelicula de Tony Scott.

Jo, robot

2008-06-03T09:43:00.000-07:00

La historia comienza con el presunto suicidio de Alfred J. Lanning, ingeniero diseñador de robots y co-fundador de la compañía, creador del modelo NS-5 y amigo de Spooner. Esto hace sospechar al detective, quien entrará en contacto con Susan Calvin, robopsicóloga jefe de la empresa, la cual no cesará de repetirle que un robot, como implica su programación, no puede matar ni permitir que un hombre muera.

La extraña actitud independiente del robot NS5 al que Lanning llamaba Sonny hace sospechar al detective Spooner, quien siente aumentar su desconfianza hacia todo robot. El ataque que sufre a manos de un grupo de robots no hace más que confirmar su odio y desconfianza hacia todos lo autómatas.

inteligencia artificial

2008-06-03T09:41:00.001-07:00

Un nuevo modelo de robot con forma de niño, se crea buscando un nuevo nicho de mercado, el de sustituir a los hijos, ya que en el futuro ficticio que plantea la película, por problemas como la superpoblación se restringe el número de hijos. Y el robot protagonista de la película que es el primer prototipo de esta nueva línea de robots, intenta convertirse en un ser humano.

La Guerra de los Mundos

2008-06-03T09:29:00.000-07:00

Ray Ferrier (Tom Cruise), es sorprendido por una tormenta que inutiliza los aparatos electrónicos, cuando descubra que la razón del fenómeno son los preparativos de un ataque extraterrestre, hará lo posible por mantener a salvo a sus hijos; el adolescente Robbie (Justin Chatwin) y la pequeña Rachel (Dakota Fanning).

2001: Una Odisea en el Espai

2008-06-03T09:18:00.000-07:00

Un monolito negro aparece repentinamente en la Tierra de hace tres millones de años, cuando los primeros homínidos empezaban su largo viaje hacia la autoconsciencia, y les afecta de alguna forma profunda e indefinible. El mismo monolito (o una réplica similar) es encontrado en 2001 en la Luna. De una geometría perfecta, el artefacto, de evidente origen inteligente, rechaza todos los intentos humanos para acceder a sus secretos. De repente, envía una señal a Saturno, donde se encuentra en órbita otra réplica del monolito, pero ésta resulta ser de un tamaño mucho mayor. La nave Discovery, tripulada entre otros por David Bowman y Frank Poole, con el supercomputador HAL 9000 controlando todos los sistemas, es enviada a Saturno en una misión de exploración (v. 2001: Una Odisea Espacial para más detalles sobre el argumento)

El relato corto "El Centinela" se transformó y ganó complejidad. El observatorio lunar, que en el relato original tenía forma de pirámide, se convirtió en el famoso Monolito de Tycho (TMA-1), y se añadió otro Monolito, que visitaba la Tierra en épocas prehistóricas y daba un empujón evolutivo a la especie más prometedora del planeta hace cuatro mil millones de años.

De esta idea nació 2001: Una Odisea Espacial, una de las películas de ciencia ficción más notables de la historia (a pesar de que también cuenta con numerosos detractores) por su contenido filosófico, por su rigor científico y por sus efectos especiales (nunca vistos en la época de su estreno, previo a la llegada del hombre a la Luna, y que siguen conservando su solvencia incluso hoy en día)

La novela y el guión cinematográfico se desarrollaron en paralelo, influyéndose mutuamente, y, aunque en lo fundamental resultan consistentes, también contienen importantes diferencias. La más notable es que la misión Discovery, en la novela, se dirige a Saturno y a su satélite Japeto, mientras que en la película se trata de Júpiter y su satélite Europa (para más detalles, v. 2001: Una Odisea Espacial)

Cinema de ciència ficció - 2001: una odissea de l'espai

2008-06-03T08:44:00.000-07:00

2001: una odissea de l'espai és una pel·lícula de ciència ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke. La pel·lícula tracta amb diferents elements de l'evolució humana, la tecnologia, la intel·ligència artificial i la vida extraterrestre. Cal destacar-ne el realisme científic, de l'ús per primer cop de molts efectes especials, una fotografia surrealista i a voltes ambigua, l'ús del so en lloc de tècniques narratives tradicionals i un ús mínim del diàleg.

Tot i que en el moment de la seva estrena, la crítica a 2001: Una odissea a l'espai no va especialment calorosa, avui en dia aquesta pel·lícula es reconeix, tant per l'audiència com per la crítica, com una de les millors de la història. Va ser nomenada per a quatre Òscars, i en va rebre un pels seus efectes visuals.

Ciència ficció (3)

2008-06-03T08:41:00.000-07:00

La ciència-ficció és un gènere de ficció molt ampli on els relats sovint ens presenten l'impacte d'avanços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles. Com acostuma a passar amb altres gèneres, la ciència-ficció pot incorporar tot tipus de característiques d'altres disciplines. Si hem de buscar allò que la fa diferent dels altres i la constitueix com a quelcom a part, això seria l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper. Això, òbviament, requereix una anàlisi de la situació inicial de la qual es parteix, i una reflexió sobre la possible evolució de les coses. Es podria dir que el que la diferencia del gènere de fantasia és que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, mentre que en la ciència-ficció es tendeix a canviar-ne un, i fer una hipòtesi de com seria amb aquest factor diferent. Si haguéssim de definir aquest gènere amb una pregunta, aquesta seria: què passaria si...?

El seu nom deriva d'una traducció incorrecta del terme en anglès, ja que la traducció correcta seria ficció científica. Si bé molts experts opinen que hauria d'utilitzar-se aquesta última, no obstant això s'utilitza la primera forma quasi en exclusiu.

ciència ficció-Strar Wars

2008-06-03T00:54:00.000-07:00

Star Wars, conocida en español como "La Guerra de las Galaxias", es una saga de películas de ciencia ficción creada por el guionista, productor y director George Lucas.

Aunque la mayoría de la gente considera a Star Wars como ciencia ficción, George Lucas ha declarado en numerosas ocasiones que estas películas no son de "ciencia ficción", principalmente porque la tecnología que muestra no tiene base científica. Así, serían de "aventura épica fantástica".

Cinema de ciencia ficció (2) definició

2008-06-03T00:41:00.000-07:00

Els seus límits es confonen sovint amb els del cinema fantàstic i el cinema de terror, i alguns dels seus productes poden arribar a ésser inclosos en qualsevol dels dos apartats. Les possibilitats tècniques i mecàniques del cinema semblaven especialment aptes per a traduir les imaginacions del món de la literatura. De manera general, el cinema de ciència-ficció tendeix a presentar-se com un tipus de faula moral, que en alguns casos aconsegueix una categoria filosòfica.

De manera general, el cinema de ciència-ficció tendeix a presentar-se com un tipus de faula moral, que en alguns casos aconsegueix una categoria filosòfica. També en línies generals, ofereix una visió negativa del futur (distopia), la qual cosa ha fet entendre als especialistes que, a través d'aquest tipus de produccions, l'espectador intenta conciliar els temors que l'assalten davant de troballes científiques que li resulten de difícil comprensió.

Una de les figures més tòpiques de la ficció especulativa és el científic boig: un investigador molt competent, que descobreix algun mecanisme o fenomen d'enorme poder, encara que aquest fet sigui capaç d'enterbolir la moral del científic, que llavors es converteix en un perill per a la humanitat. Des del doctor Frankenstein fins al genetista que dissenya els dinosaures de Parc Juràssic, aquest model de personatge marca l'evolució del gènere. Està molt proper al vell arquetip de l'orgull: la persona que per voler conèixer massa es creu un déu i llavors és castigada (mite que des de Prometeu i la Torre de Babel recorre totes les arts).

Una part essencial del gènere és l'univers inconegut, aleshores la ciència ficció posa l'espectador en contacte amb matèries vives procedents de l'espai exterior, amb habitants d'altres planetes i amb noves condicions de vida humana. Temes recurrents són les modificacions de la genètica, de les condicions d'espai-temps i la possibilitat de transcendir els límits de l'espècie (en pel·lícules que es barregen sovint amb les de superherois, on els protagonistes poden volar o mutar gràcies a experiments científics).

Cinema de ciencia ficció

2008-06-03T00:37:00.000-07:00

El cinema de ciència-ficció és un gènere cinematogràfic que es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ciència i la tècnica. En aquesta línia hiperbòlica, el gènere conjectura sobre els temps venidors, encara que també suggereix la presència activa de vida extraterrestre i fins i tot idea possibilitats científiques inexplorades en el temps contemporani.

Hans Zimmer (Black Rain)

2008-06-01T05:13:00.001-07:00

Hans Zimmer (True Romance)

2008-06-01T05:08:00.000-07:00

Hans Zimmer (Rain Man)

2008-06-01T05:02:00.000-07:00

Hans Zimmer (Money Train)

2008-06-01T04:59:00.000-07:00

Hans Zimmer - A Tribute To A Great Music

2008-06-01T04:56:00.001-07:00

Hans Zimmer (Wallace & Gromit)

2008-06-01T04:52:00.000-07:00

Hans Zimmer (Black Hawk Down)

2008-06-01T04:46:00.001-07:00

Best Music of "Master and Commander"

2008-06-01T04:12:00.000-07:00

el hombre orquesta

2008-06-01T04:10:00.000-07:00

Música per flipar

2008-06-01T04:08:00.000-07:00

Hans Zimmer - Greatest Hits

2008-05-28T09:47:00.000-07:00

Curiositats sobre Hans Zimmer

2008-05-24T09:45:00.002-07:00

- En la seva època jove, quan edstava amb els grups de rock traballà tocant el teclat.

- Un dels grups amb els qui va treballar en els 80 va ser amb "Mecano"

Curiositats sobre Hans Zimmer

2008-05-24T09:45:00.001-07:00

- En su época joven, cuando estaba con los grupos de rock trabajó tocando el teclado de vez en cuando.

- Uno de los grupos con los que trabajó en los 80 fue con "Mecano"

- Ni sabe ni quiere aprender a conducir. De hecho en sus bandas sonoras acredita a su chófer.

Hans Zimmer-Banda Sonora (Piratas del Caribe)

2008-05-24T06:40:00.000-07:00

Hans Zimmer (El último Samurai)

2008-05-24T06:33:00.000-07:00

Biografia

2008-05-24T05:28:00.000-07:00

Data de naixement: 12 de setembre del 1957 a Frankfurt, Alemanya

Nascut a Alemanya, podria considerar-se un dels pioners a la utilització de l’ús d’ordinadors, tecnologia de sintetitzadors digitals i teclats a més d’orquestres tradicionals, en músiques de cine i televisió.

De petit va rebre classes de piano però la seva biografia musical comença desprès de desplaçar-se a Londres, on va realitzar estudis de música. Allà Hans Zimmer va
treballar realitzant jingles per la companyia de publicitat Air Edel Associates, on va conèixer a Trevor Horn, amb el qual i amb en Geoffrey Downes van crear The Buggles, produint la cançó d’èxit de principis dels 80 "Video Killed the Radio Star", coneguda a Espanya per l’anunci de Sanyo més que res, a partir del qual van realitzar el disc "The Age of Plastic"

A Espanya ha treballat amb el famós grup Mecano programant sintetitzadors i col•laborant en aquest aspecte musical. També va col•laborar amb el grup Mocedades.
Un cop creat l’estudi, va treballar conjuntament amb Stanley Myers a la banda sonora de Moonlighting de Jerzy Skolimovsky, una pel•lícula de relatiu èxit. Desprès es van embarcar en projectes de baix nivell com Success is the Best Revenge i The Lightship, tots dos per Jerzy Skolimovsky també ,Insignificance i The Castaway. En aquests primers treballs es combinaven l’orquestra amb els sons de síntesis d’una forma mai utilitzada fins llavors pel cinema, la qual cosa li va valdre per despertar l’interès de directors que buscaven sons nous. D’aquests films sorgí una amistat cap a Nicholas Roeg amb qui no dubtà en treballar tot i estar consagrat al cim de l’èxit. D’aquests treballs s’hauria de destacar Insignificance on realitza un score molt estilitzat, basat en l’obra anterior de Myers que justifica una reedicció en CD (solament existeix una edició en vinil).

La seva primera intervenció en una pel•lícula de èxit es donaria en My beautifull Launderette, amb el seu inseparable Stanley Myers. Al 1986 va realitzar el seu primer treball en solitari en Vardo, encara que seguir col•laborant amb Myers fins 1988 en treballs com Nature and the Beast, Wonderland i Paperhouse (La casa de Papel), sent aquesta darrera probablement la més coneguda amb un so de marcat rítmic, que serà comú en la resta de la seva obra.

En els últims anys, Zimmer ens ha meravellat amb la música de El Último Samurái, Batman Begins saga en la qual col•labora amb James Newton Howard i en els dos films de Piratas del Caribe, a les quals ha anat perfeccionant progressivament el gran treball del seu predecessor Klaus Badelt.

Sens dubte, podem dir que Hans Zimmer es un dels grans compositors dels nostres temps i, per suposat, un dels noms que pasarà a la historia del cinema.

Premis (Hans Zimmer)

2008-05-24T05:20:00.000-07:00

Premis Oscar
1994 El rei lleó (The Lion King)
2000 Gladiator
1998 The Thin Red Line
1998 The Prince of Egypt
1997 As Good As It Gets
1996 The Preacher's Wife
1988 Rain Man

Globus d'Or
2000 Gladiator
1994 The Lion King
2004 Spanglish
2003 The Last Samurai
2002 Here I Am de Spirit: Stallion of the Cimarron
2001 Pearl Harbor
1998 The Prince of Egypt

Premis Bafta
2000 Gladiator
1994 The Lion King
1991 Thelma & Louise

Premis Grammy
1995 Crimson Tide
2000 Gladiator
1994 The Lion King
1990 Driving Miss Daisy

Filmografia (Hans Zimmer)

2008-05-24T05:07:00.000-07:00

2008
-The Dark Knight (amb James Newton Howard)

2007
-Pirates of the Caribbean: At Worlds End
-The Simpsons Movie

-2006
-Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest
-El codi Da Vinci (The Da Vinci Code)
-The Holiday

2005
--The Weather Man (amb James S. Levine)
-Der kleine Eisbär 2 - Die geheimnisvolle Insel (amb Nick Glennie-Smith)
-Madagascar
-Batman Begins (amb James Newton Howard)

2004

-Spanglish
-Lauras Stern (amb Nick Glennie-Smith)
-L'espantataurons (Shark Tale)
-King Arthur
-Thunderbirds (amb Ramin Djawadi)

2003
-The Last Samurai
-Something's Gotta Give (composat junt a altres compositors)
-Matchstick Men
-Tears of the Sun

2002
-The Ring
-Spirit: El cavall indomable (Spirit - Stallion of the Cimarron)

2001
-Black Hawk abatut (Black Hawk Down)
-Riding in Cars with Boys
-Pearl Harbor
-Hannibal

2000
-An Everlasting Piece
-Missió: Impossible II (Mission: Impossible II)
-Gladiator (amb Lisa Gerrard)
-La ruta cap El Dorado (The Road To El Dorado) (amb John Powell)

1999
-Chill Factor (with John Powell)

1998
-The Thin Red Line
-El príncep d'Egipte (The Prince of Egypt)
-The Last Days

1997
-Millor, impossible (As Good As It Gets)
-The Peacemaker
-Smilla's Sense of Snow (amb Harry Gregson-Williams)

1996
-La dona del predicador (The Preacher's Wife)
-Fanàtic (The Fan
-Muppet Treasure Island
-The Rock (amb Nick Glennie-Smith i Harry Gregson-Williams)
-Broken Arrow

1995
-Nine Months
-Beyond Rangoon
-Crimson Tide
-Two Deaths
-Something to Talk About (amb Graham Preskett)

1994
-Drop Zone
-Renaissance Man
-I'll Do Anything
-El rei lleó (The Lion King)

1993
-Younger And Younger
-La casa dels esperits (The House of the Spirits)
-Amor a boca de canó (True Romance) (amb Mark Mancina)
-Point of No Return
-Calendar Girl
-Cool Runnings (amb Nick Glennie-Smith)

1992
-Toys
-Radio Flyer
-Where Sleeping Dogs Lie (amb Mark Mancina)
-A League Of Their Own
-The Power of One

1991
-Thelma & Louise
-Regarding Henry
-Backdraft
-K2

1990
-Chicago Joe And The Showgirl (amb Shirley Walker)
-Matrimoni de conveniència (Green Card)
-Pacidic Heights
-Fools of Fortune
-Twister
-Days of Thunder
-Bird on a Wire

1989
-Black Rain
-Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy)
-Diamoond Skulls

1988
-Burning Secret
-Rain Man
-Paperhouse (amb Stanley Myers)
-Maniac City (amb Stanley Myers)
-A World Apart
-Taffin (amb Stanley Myers)
-The Nature of the Beast (amb Stanley Myers)
-Spies Inc. (amb Fiachra Trench)
-The Fruit Machine

1987
-Terminal Exposure (amb Stanley Myers)

1986
-Separate Vacations (amb Stanley Myers)
-The Lightship (amb Stanley Myers)
-Castaway (amb Stanley Myers)

1985
-Insignificance (amb Stanley Myers)

1984
-Histoire d'O: Chapitre 2 (amb Stanley Myers)
-Eureka (amb Stanley Myers)
-Success Is The Best Revenge (amb Stanley Myers)

1982
-Moonlighting (amb Stanley Myers)

The best of Green Day

2008-05-22T12:35:00.001-07:00

Article dedicat a Albert i Mani

powered by ODEO

Hans Zimmer (El Principe de Egipto)

2008-05-22T12:02:00.001-07:00

Hans Zimmer (El Codigo da Vinci)

2008-05-21T11:08:00.000-07:00

Hans Zimmer (Horton)

2008-05-21T11:05:00.001-07:00

Hans Zimmer (Rey Leon)

2008-05-21T10:53:00.000-07:00

Hans Zimmer (Simpsons Movie)

2008-05-20T08:59:00.000-07:00

Hans Zimmer (Spirit)

2008-05-20T08:58:00.000-07:00

Hans Zimmer (Madagascar)

2008-05-20T08:50:00.000-07:00

Hans Zimmer (Piratas del Caribe) - En busca de la Perla Negra)

2008-05-20T08:47:00.000-07:00

Hans Zimmer (Gladiator)

2008-05-20T08:35:00.000-07:00

titanic the best music of world

2008-05-20T00:54:00.000-07:00

Banda sonora

2008-05-19T11:43:00.001-07:00

Banda Sonora Original (BSO), en anglès Original Soundtrack (OST), de vegades simplement conegut com a soundtrack, com també se la coneix molt sovint en l'argot cinematogràfic, o simplement banda sonora -significant en aquest cas alguna versió o part- és el conjunt de paraules, sons i música que acompanya en una pel·lícula. Normalment, en canvi, i amb algunes rares excepcions, el terme al·ludeix només a la música d'un film. Des d'un punt de vista musical, s'entén com a banda sonora original aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel·lícula, complint com a funció la de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaços d'expressar.

QuartetDCine a "Caixa Madrid"

2008-05-18T10:56:00.000-07:00

Si us interesa escoltar un concert de jazz sobre la música de cinema, aquest dissabte 24 a "Caixa Madrid"(Plaça Catalunya n-9) es farà una audició en directe a carrec del grup QuartetDCine. Les entrades són disponiples la mateixa semana semana de la actució de dilluns a dissabte de 10 a 20:45h. excepte festius.
Horari:19:30h:
Preu:2'50 euros(entrada lliure a els menors de 10 anys).
si voleu més informació sobre el programa del concert consulteu la pàgina web: http://www.obrasocialcajamadrid.es/Ficheros/CMA/ficheros/OSCultura_BarnaAudi0508.PDF

John Williams

2008-05-16T11:48:00.000-07:00

Tot i que en les dues dècades següents va haver-hi una renovació important de compositors, cap d'ells no va poder resoldre la crisi en la que havia caigut la música del cinema al mateix temps que la davallada d'aquest havia avançat amb gran rapidesa amb la aparició de la televisió. Un dels que va aconseguir posar remei a aquesta situació va ser John Williams amb les seves orquestracions revolucionaries que, juntament amb Steven Spielberg, van rescatar la música orquestral completa que, l'aparició de la televisió i la crisi de pressupost que aquesta va generar, havia caigut en un cul de sac. El star system, el sistema brillant i infal·lible de Hollywood es va anar debilitant poc a poc amb la competència de la televisió. Els estudis van haver d'invertir molts diners en aparells com el Cinemascope o el Cinerama la qual cosa va suposar algunes retallades de pressupostos importants, i a un dels sectors on abans aquestes es van manifestar va ser al de la música.
Durant la última dècada havia quedat bastant oblidat el que era una banda sonora instrumental i original, fet afavorit amb les múltiples cançons que col·lapsaven les pel·lícules (que molts no creien necessàries) i amb les retallades de pressupostos amb les que els estudis es van veure afectats. Així doncs, va ser John Williams qui va rescatar la música instrumental del pou on havia caigut.
A finals dels anys setanta i durant la dècada dels vuitanta la música instrumental va trontollar de nou amb l'arribada del sintetitzador que tot i haver-se inventat ja feia uns anys, va començar a utilitzar-se massivament. Els autors més reconeguts que van fer servir el sintetitzador van ser Vangelis, Maurice Jarre i Ryuchi Sakamoto. No obstant, les instrumentacions de Williams no van decaure, cosa que va fer anar a l'alça la música orquestral a la que es van sumar nous compositors com James Horner, Hans Zimmer, James Newton Howard i Alan Silvestri.
Hi ha una anècdota interessant a comentar respecte el sintetitzador. De fet, quan George Lucas va contactar amb Williams perquè aquest fos el compositor de la música de Star Wars episodi IV: Una nova esperança, creia que utilitzar el sintetitzador seria perfecte, aprofitant la volada que aquest estava agafant i que a més ajudaria a donar una perspectiva més futurista a la pel·lícula. No obstant, Williams li va proposar a Lucas utilitzar una orquestra simfònica completa, i aquest no gaire convençut va decidir fer una prova: li va proposar a Williams que fes la música dels crèdits inicials, que llavors ajuntaria amb les imatges per veure'n el resultat. El cas és que, quan Lucas va veure les imatges amb aquella música orquestral tan imponent, no s'ho va pensar dues vegades i va contractar a Williams per a tota la pel·lícula.

L'aparició de la televisió

2008-05-16T11:40:00.000-07:00

Tot i la gran varietat de compositors, la següent dècada, els anys cinquanta, van suposar un domini absolut d'Alfred Newman però amb un Bernard Herrmann que començava a fer créixer el seu prestigi col·laborant amb Orson Welles. De totes maneres, Miklós Rózsa i Dimitri Tiomkin van continuar treballant amb força èxit competint cada cop amb més compositors que pujaven al carro de les bandes sonores. Aquesta vegada la majoria eren procedents del món del jazz, com Elmer Berntein, Georges Delerue, Ernest Gold, Maurice Jarre i el conegut Henry Mancini.
Mentrestant altres compositors esperaven la seva oportunitat, entre els quals es trobaven John Barry, Jerry Goldsmith i John Williams, que havien començat a fer música per la televisió, la gran amenaça de la indústria del cinema.
El ràpid desenvolupament de la televisió als Estats Units va fer que aquest hagués de ser el primer a idear noves armes per lluitar contra aquell espectacle casolà que li robava els espectadors a passos de gegant. Per fer-nos-en una idea, els 4.680 milions d'espectadors de l'any 1947 van reduir-se a 2.478 milions d'espectadors l'any 1956 (malgrat el creixement demogràfic del país). Les xifres parlen per si soles: una mica menys de la meitat d'espectadors.
La televisió havia començat la seva era comercial l'any 1946, any durant el qual existien 11.000 receptors en funcionament i a pesar de la “congelació” del número d'emissores decretada pel govern entre 1948 i 1952, durant aquest any el número de receptors havia augmentat fins a 21.200.000.
Tants aparells de televisió van fer que les taquilles baixessin en picat, i per això l'any 1948 la indústria cinematogràfica va començar a prendre mesures contra aquella amenaça i va establir un bloqueig de lloguers de pel·lícules a la televisió amb l'esperança d'aconseguir la seva asfixia. Tot i així, la gran guerra contra la televisió no va ser lliurada fins l'any 1952.
I va ser durant la dècada dels cinquanta que el món de les bandes sonores, juntament amb Hollywood, va començar a trontollar. Els estudis volien melodies i temes fàcils de vendre per intentar remuntar la davallada d'espectadors que havia sofert; temes que moltes vegades no tenien res a veure amb les imatges. Un exemple és “Moon River” de Johnny Mercer i Henry Mancini per a Esmorzar a Tiffany's (1961).

El cinema sonor, la música dins de les pel·lícules

2008-05-16T11:39:00.000-07:00

Durant els anys trenta la música va patir alguns canvis i va passar d'un acompanyament constant a una utilització més selectiva per remarcar certs moments de la pel·lícula. Una característica fonamental dels trenta és que va haver-hi una professionalització en la música del cinema amb Erich Korngold i Max Steiner com a màxims exponents.
La música acostumava a posar-se tan sols en aquells trossos en els que quedava justificada per la presència d'un gramòfon, d'una orquestra o d'una ràdio (ja especificats en el guió).
Aquest tipus de música creada per il·lustrar una imatge cinematogràfica en la que existeix una font visible de emissió de sons (un tocadiscos, una orquestra de ball, un clarinetista...) se la coneix amb el nom de Música diegètica. Aquesta música ha de contenir necessàriament els instruments que apareixen a la imatge per donar credibilitat a aquesta. Per contra, no és gaire difícil preveure l'existència d'una música no diegètica, la composició de la qual no està subordinada a la presència d'alguna font sonora en la pantalla. En aquest segon tipus, doncs, el compositor té la llibertat d'escollir els instrumentistes que vulgui. És important remarcar que aquest segon tipus de música, a diferència de la primera que tenia com a finalitat donar credibilitat a les imatges, té com a objectiu principal subratllar el caràcter poètic i/o expressiu de les imatges projectades.
Parlant en clau de cinema actual, val a dir que la relació entre aquests dos estils de música no és, ni molt menys, d'antagonisme, sinó de complementarietat. La música diegètica es converteix en no diegètica quan la seva presència continua havent desaparegut la imatge que la originava. Així, la música guanya un nou paper a nivell discursiu. De la mateixa manera passa en el sentit contrari: una música no diegètica es converteix en diegètica quan apareix en la imatge l'instrument o objecte que generava la música present amb anterioritat. Per tant, és freqüent trobar música diegètica i no diegètica simultàniament.
Després d'aquest breu parèntesi, tornem als anys trenta on ens trobàvem. En aquesta dècada, tots els grans estudis contaven amb departaments musicals complerts, amb una plantilla de compositors, d'adaptadors, d'arranjadors i de directors d'orquestra.
En un primer moment, potser per falta d'experiència, la música s'ajustava a l'acció d'una manera no gaire precisa. Tot i així, això va canviar l'any 1933 quan Max Steiner va donar una gran lliçó demostrant el que es podia arribar a fer amb una música original absolutament sincronitzada amb les imatges. La pel·lícula (la plasmació del mite de la bella i la bèstia) fou ni més ni menys que King Kong.
Durant la dècada dels quaranta no es van produir canvis remarcables en la música. Tot i així és important subratllar que el nombre de compositors per a la música del cinema va augmentar considerablement. Erich Korngold i Max Steiner, seguien treballant però això no va impedir l'arribada de nous talents procedents de diferents àrees musicals. De Broadway, per exemple, van arribar Alfred Newman, Herbert Stothart i Roy Webb. També de les sales de concerts d'òpera, de la ràdio o d'Europa (fugint del nazisme) van arribar Nino Rota, Dimitri Tiomkin, Miklós Rózsa, Victor Young i Bernard Herrmann. Altres compositors de música clàssica com Malcolm Arnold o Aaron Copland també van fer les seves aportacions.

La música en el cinema mut

2008-05-16T11:33:00.000-07:00

Lluny del que pugui semblar, la música en el cinema ja existia bastant abans de l'aparició del so en el món del cel·luloide. Ja en el cinema mut la idea d'acompanyar amb música les pel·lícules havia estat posada en pràctica. És per això que en les sales de cinema de principis de segle XX hi ha havia un piano, un gramòfon o fins i tot una petita banda o orquestra. No obstant, és important remarcar que, almenys en un primer moment, la idea d'acompanyar amb música les pel·lícules no anava dirigida a reforçar l'acció cinematogràfica sinó a apaivagar, dins del que era possible, el soroll que feien les bobines de les cintes.
Més endavant, però, sí que sorgeix la idea d'escollir la música en funció del que s'està veient. Així, comença a utilitzar-se música de grans clàssics coneguts pel públic, com Mendelssohn, Beethoven o Chopin, i tot i que encara no ho podem anomenar banda sonora, és un primer pas molt important.

Instruments musicals

2008-05-16T11:25:00.000-07:00

Els instruments musicals es divideixen en 4 grans grups:
-Vent: divdits en v.fusta i v.metall.
-Percussió: dividits en so determinat oindeterminat dividit en idiofons i membranófons.
-Corda: entre els quals destaca la corda fregada(violí, contrabaix...),corda polzada(guitarra, arpa) i corda percudida(piano).
-Electrofon: instruments que funcionen gracies ala energia electrica.

La música, el art de produir sons

2008-05-16T11:08:00.000-07:00

La música és un recurs molt antic usat des de l'antigitat per tal de complir moltes funcions diferents:avisar a la gent de qualsevol perill, fer festivitat, animar a la gent i fins i tot arribar a crear sentiments que mai haviem sentit abans.

si voleu flipar amb la musica simplement doneu-li al play

2008-05-13T08:57:00.000-07:00

Bloc d'en Francesc

2008-05-13T00:35:00.000-07:00

bloc den francesc